Vaig sentir l'ala't vent del matí recorrent el meu cos, vaig respondre a aquella sensació col•locant-me a la punta del llit, de sobte em vaig alçar i em vaig dirigir al cervell, allí vaig notar una sensació estranya, per acte reflex em vaig ficar les mans a la cara, i em vaig perdre en els meus pensaments, i vaig sentir com si una veu em diguera:
-Llibera'm, llibera'm, llibera'm !!!, o et menjaré !!!
Per la vesprada el sol cremava molt la pell del humans, típic de l'estiu, a un banquet de la acera es trobava asseguda una xica, el seu rostre era preciós, replet de l'acné de la seva edat no podia negar que era molt jove a penes tindria setze anys, els seus ulls eren de color marró, tenia uns cabells negres que li aplegaven fins als muscles, duia una camiseta negra amb unes ratlletes verdes y roges, una polsera morada, uns pantalons vaquers i unes sabatilles amb un color verd obscur.
La xiqueta de sobte va notar una presència que li va encongir el cor va girar el cap a la seva dreta i va veure un home molt ben vestit, amb una jaqueta de color marró, una camisa groga, pantalons vaquers, era prou alt, deuria de tindre una mida molt elevada, els seus ulls eren blaus, una pell que pareixia de porcellana, y tenia moltes entrades, el color del seu monyo era blanc amb una mica de roig. Els ulls d'aquestes persones es va en creuar, i ella va notar una sensació estranya, ell s'apropà a ella amb un caminar segur, quan tenia a la xiqueta molt a prop, va alçar el braç dret i va fer un gest brusc, mentres dirigia cap al rostre de la xica... de sobte:
-Deixa-la !- Va cridar un home, aquest crit va fer tremolar els ciments de tots els edificis de la ciutat i provocaren que el vent sonara amb força a aquell carrer.
L'home duia una túnica d'un aspecte molt vella i bruta, de fet tenia alguns forats, aquella peça també li cobria part del rostre, encara que se li podia vorer uns cabells negres, també una xicoteta barba negra, i com a un últim detall es podien apreciar un tipus d'acné similar al de la xiqueta, pareix que ell també es prou jove.
-Què busques en ella ? – Va cridar el desconegut de la túnica cap a l'home.
-El que buscava –va parar de parlar, i va fer una mitja rialla- ja l'he trobat ¡ - Sense pensar-ho va agafàr a la xica amb la mà esquerra i amb la dreta li col•loca una espasa a la gola – Com et menetges una mica la decapite; canvia de forma transformat i llivera el teu poder, amb eixe estat eres un patètic humà més, transformar-te i lluita si no vols que la mate davant els teus ulls.
-Anem a un altre lloc i lluitem.
-No! Transformar-te ara. -Per a precipitar la decisió de l'encaputxa't va clavar una mica l'espasa en el coll d'ella, i la xica va cridar-.
La seqüència següent era digna de vore-la, l'encaputxa't es lleva la túnica, i va blandir la seva espasa, va dir unes paraules en idioma arcà i la seva espasa lliberà un poder descomunal a la terra, sobre el voltant de l'espasa i del seu propi cos es podien apreciar uns dracs de color negre y morat molt intens, es llançà cap a l'home en una atac ple d'ira, quan estava a punt d'impactar de ple en l'home, ell va desaparèixer i va notar com si l'espasa del seu rival es clavava en el seu pit i després eixia, l'acció no va durar ni un segon però per al xic va durar una eternitat, de colp i volta l'home s'havia col•locat damunt d'un semàfor. Ella quasi mor al vore el rostre del desconegut. Els dos contrincants es va en mirar de forma desafiant.
-Eres molt lent –va dir l'home amb un to de clara superioritat-.
I de sopte el xic es va tornar a perdre en els seus pensaments.
-Llibera'm ara o moriràs, ningú em diu que sóc lent –Va dir una part de la ment de l'encaputxa't-.
-No, si o faig mataràs a molta gent.
-Molt bé to he dit per les bones, així que no hem deixes alternativa.
-No, espera.
-Ara voràs el poder que tens dins de tu i que no saps controlar.
De colp i volta el xic va fer un crit i ràpidament es va transformar en una criatura, tenia aspecte humà encara que tenia facetes de drac, els ulls eren negres plens d'odi, els seus hossos eren clarament visibles i es col•locaven per damunt dels músculs, tenia una cua feta de vertebres, i unes garres dignes d'una raça demoníaca, va fer impuls i es llançà sobre l'home, amb la mà dreta va agafar del cap a la xica i la tirà sobre el terra, de l'impacte la xica va perdre el coneixement, amb la mà esquerra va tancar el puny i el va clavar a l'estómac de l'home he inclòs el puny va eixir per la seva esquena destrossant-li d'aquesta manera la columna vertebral, un segon després amb la mà dreta va agafar el cap d'aquell home i amb la palma va pressionar el seu cap, en uns segons eixa part del seu cos, es va transformar en pols, lleva amb ràbia la mà de l'estómac, i alça eixe cos sense vida a l'aire i amb la cama dreta el colpeja com si fora una pilota de fer esport, aquella bestia va fer un crit només amb açò destrossà totes les finestres i alça del terra arbres, després d'això va desaparèixer en direcció Nord.
La xica va estar ingressada un mes a l'hospital, quan va eixir d'ell; lo primer que va fer es telefonar a un amic seu (eixe amic era el que l'havia salvat i fet eixes ferides aquella vesprada), però ell no l'agafava de fet li di en que aquell número no existia, al dia següent a l'institut no el va vore; es va apropar als seus i li deien que no sabien qui era el xic que ella descrivia, era com si mai haguera existit eixe xic que tantes voltes li havia demanat eixir, cada nit se la passava en espelma pensat en què ha sigut d'ell, i si de veritat havia existit. Un dia per no poder agafar el són va eixir al balcó de la seva casa i va cridar en desesperació el seu nom, de colp i volta notà com algú l'abraçava molt tendrament, aquella persona apropa el seu rostre a la seva oïda i li digué:
-Que vols, princesa ? – Ella es va quedar petrificada, sense pensar-ho dues vegades es va donar la volta i el va vore, com si res a gerra passat – Veig que a tu no t'ha afectat l'encanteri – Oh digué com si res i amb una rialla a la boca.
-Que vols dir amb això d'encanteri ?
-Vaig fer un encanteri per a que tota la gent que em coneix no s'en recordara de mi, però no se perquè a tu no t'ha afectat, a no ser que el teu record sobre mi no es trobe al teu cap, sinó... –I la xica el va tallar diguent:
-Jo...-El xic li va ficar els dits Index i Cor sobre els llavis de la xica.
Ell sense pensar-ho dues voltes la va besar nomes llavis amb llavis, al vorer que ella no el rebutjava va prosseguir amb eixos besos tan tendres, per a desprès passar a utilitzar també la llengua, el xic acompanya aquestes bessades col•locant la seva mà dreta en el coll de la xica i la mà esquerra es trobava a la cintura d'aquell àngel, ella a parta el seu rostre del d'ell i li va dir.
-I ara... què fem ?
-Jo, ja no puc viure a aquest món, l'únic que pots fer es esperar a morir, o accelerar eixe procés sacrificant el teu cos i així lliberant la teva anima cap al meu món.
No hay comentarios:
Publicar un comentario